Et miro, petit blau, i les bàlbules del cor em fan passes, i voldria obrir amb un cútter una finestra a una alttra dimensió, i fugir com un banc de boira a les dotze, i donar-te la mà pels passadissos del temps, i deixar enrere l'obscur, ràpids, sense que no ens pogués atansar ni l'ombra, et miro petit, blau, i me'n oblido, que sóc petita, m'has fet gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada